classic
/ˈklæsɪk/
adjectiu
Origin
Llatí
classicus — pertanyent a la classe més alta (classis)
Overview
Meaning Now
- Que pertany o és propi de l'antiguitat grecollatina, especialment pel que fa a la seva literatura o art.
- D'una qualitat excepcional o exemplar, reconegut com un model dins del seu gènere.
- Que segueix les normes tradicionals i establertes, sense experimentar canvis radicals.
Literal older meaning
referent a la classe més alta dels ciutadans romans
Language path
Llatí → Francès mitjà → Anglès
Earliest form
classic
Earliest period
segle XVII
Journey
El terme va evolucionar des del sistema de classes socials romanes (classis), on els ciutadans eren agrupats segons la seva riquesa, fins a designar allò que es considera modèlic o de primer ordre en la cultura occidental.
Evolution
- Llatí clàssic
classicus
“ciutadà de la classe més alta”
Originalment referit al cens romà
- Llatí tardà
classicus
“autor de primer rang”
Aulus Gellius va aplicar el terme als escriptors d'alt nivell
- Francès del segle XVI
classique
“relatiu als autors grecs i llatins”
- Anglès del segle XVII
classic
“autor o obra d'excel·lència reconeguda”
Connections
Word parts
class-
root
classe, categoria
-ic
suffix
relatiu a
Related across languages
Català
clàssic
clàssic
Francès
classique
clàssic
Italià
classico
clàssic
Explore next
Related to classic
External references use DefinedTerm semantics.