llengua
/ˈʎɛŋ.ɡwə/
nom
Origin
Llatí
lingua — llengua (òrgan i parla)
Overview
Meaning Now
- Òrgan muscular situat a la cavitat bucal, que serveix per a mastegar, deglutir i articular sons.
- Sistema de comunicació verbal propi d'una comunitat humana.
Literal older meaning
òrgan muscular bucal
Language path
Indoeuropeu → Llatí → Català
Earliest form
lengua
Earliest period
segle XI
Journey
El mot deriva del llatí 'lingua', que ja tenia la doble accepció d'òrgan i de llenguatge, un paral·lelisme semàntic comú en moltes llengües indoeuropees.
Evolution
- Indoeuropeu
*dnghū-
“llengua”
- Llatí clàssic
lingua
“llengua”
- Català antic
lengua
“òrgan o idioma”
escriptura sense el dígraf geminat modern
- Català modern
llengua
“idioma o òrgan”
Connections
Word parts
llengua
root
òrgan del gust o sistema de comunicació
Related across languages
Espanyol
lengua
llengua
Francès
langue
llengua
Italià
lingua
llengua
Explore next
Related to llengua
External references use DefinedTerm semantics.