boca
/ˈbɔkə/
nom
Origin
Llatí
bucca — gola, galta inflada
Overview
Meaning Now
- Part de la cara dels éssers vius que inclou els llavis, les dents i la llengua, per on s'ingereix l'aliment i s'emet la veu.
- Obertura, entrada o part més estreta d'alguna cosa.
Literal older meaning
gola, cavitat
Language path
Llatí → Català
Earliest form
boca
Earliest period
segle XII
Journey
La paraula llatina 'bucca' va desplaçar el terme clàssic 'os' (boca) en gran part de les llengües romàniques. Mentre que 'os' va sobreviure en català principalment en contextos anatòmics o cultes, 'boca' es va consolidar com el terme popular i generalitzat.
Evolution
- Llatí vulgar
bucca
“gola”
Originalment significava galta inflada.
- Català antic
boca
“part de la cara, obertura”
Evolució regular des del llatí.
Connections
Word parts
boca
root
part de la cara
Related across languages
Castellà
boca
Francès
bouche
boca
Italià
bocca
boca
Explore next
Related to boca
External references use DefinedTerm semantics.