boig
/ˈbɔt͡ʃ/
adjectiu
Origin
Llatí vulgar
bōius — relacionat amb el bou (teoria proposada per relació amb l'estupidesa animal)
Overview
Meaning Now
- Que no té seny o que actua sense raó.
- Que té un trastorn mental.
- Que és extraordinari, excessiu o molt intens.
Language path
Llatí vulgar → Català antic → Català
Earliest form
boig
Earliest period
segle XIII
Journey
L'etimologia de 'boig' ha estat objecte de debat. Encara que s'ha volgut relacionar amb el llatí 'bōius' (bou), alguns filòlegs suggereixen una arrel preromana o una evolució paral·lela a altres llengües romàniques on els termes per a 'boig' provenen de conceptes de 'buidor' o 'manca de seny'.
Evolution
- Llatí vulgar
bōius
“relatiu al bou”
Origen incert, sovint atribuït a una metàfora llatina on 'bou' simbolitzava estupidesa o pesadesa.
- Català antic
boig
“dement, insensat”
Ja present en la literatura trobadoresca i cròniques medievals.
- Català modern
boig
“dement, apassionat, excessiu”
Evolució cap a usos col·loquials d'intensitat.
Connections
Word parts
boig
root
boig
Related across languages
Occità
bueg
boig
Explore next
Related to boig
External references use DefinedTerm semantics.