Skip to main content
Etymology

dent

/ˈdɛnt/

nom masculí

Origin

Llatí

dens, dentis — dent

Overview

Meaning Now

  • Part dura, calcificada i de color blanc que es troba a la boca dels vertebrats i que serveix per mastegar.
  • Cadascuna de les puntes o sortints d'un objecte, com les d'una serra o una pinta.
  • Forma corba que presenta la vora d'una fulla o d'altres objectes.

Language path

Llatí → Català

Earliest form

dent

Earliest period

segle XII

Journey

La paraula deriva directament del llatí 'dens', que comparteix una arrel indoeuropea comuna amb el verb 'menjar'. Això reflecteix la funció biològica primària de l'òrgan.

Evolution

  1. Indoeuropeu

    *h₁dónts

    “el que menja”

    Arrel verbal *h₁ed- (menjar)

  2. Llatí

    dens, dentis

    “dent”

  3. Català medieval

    dent

    “dent”

Connections

Word parts

dent

root

dent

Related across languages

  • Castellà

    diente

    dent

  • Francès

    dent

    dent

  • Italià

    dente

    dent

Explore next

Related to dent

Get the WordOrigin app

External references use DefinedTerm semantics.