dent
/ˈdɛnt/
nom masculí
Origin
Llatí
dens, dentis — dent
Overview
Meaning Now
- Part dura, calcificada i de color blanc que es troba a la boca dels vertebrats i que serveix per mastegar.
- Cadascuna de les puntes o sortints d'un objecte, com les d'una serra o una pinta.
- Forma corba que presenta la vora d'una fulla o d'altres objectes.
Language path
Llatí → Català
Earliest form
dent
Earliest period
segle XII
Journey
La paraula deriva directament del llatí 'dens', que comparteix una arrel indoeuropea comuna amb el verb 'menjar'. Això reflecteix la funció biològica primària de l'òrgan.
Evolution
- Indoeuropeu
*h₁dónts
“el que menja”
Arrel verbal *h₁ed- (menjar)
- Llatí
dens, dentis
“dent”
- Català medieval
dent
“dent”
Connections
Word parts
dent
root
dent
Related across languages
Castellà
diente
dent
Francès
dent
Italià
dente
dent
Explore next
Related to dent
External references use DefinedTerm semantics.